|
LECTURA DE NI DHOMHNAILL
And I sing a lullaby
To my darling
Wave on wave
Verse after verse,
My phosperescence a sheet beneath him
My chosen one, drawn from afar. Nuala
Sóc la Temptació, a les palpentes. Ja em coneixes. A voltes sóc l’Eva de tots els paradigmes, a voltes la serp del pomer: Rellisque per la teua rêverie enmig del dia més lúcid. Resplendesc com el sol a l’endins de l’orquídia. Però no és per turmentar-te que m’enlaire fins a l’encop de l’arbre cada punta d’alba, sinó per empentar-te com frec de pètal que fes capotada als delers de l’amor. Sóc l’heroïna morta saltant encara/ des de la vora del pont de la por, l’única causa que vaja de cacera: Ets el meu monjo, el meu apòstol, el meu sagristà impúdic.
LECTURA DE NI DHOMHNAILL
And I sing a lullaby
To my darling
Wave on wave
Verse after verse,
My phosperescence a sheet beneath him
My chosen one, drawn from afar. Nuala
Soy la Tentación, a tientas. Ya me conoces. A veces soy la Eva de todos los paradigmas, a veces la sierpe del manzano: Me deslizo por tu rêverie en medio del día más lúcido. Resplandezco como el sol Al interior de la orquídea. Pero no por atormentarte me elevo hasta a la copa del árbol cada punta de alba, sino por empujarte como roce de pétalo que diese la cabezada a los deleites del amor. Soy la heroína muerta saltando todavía desde la orilla del puente del miedo, la única causa que vaya de caza: Eres mi monje, mi apóstol, mi sacristán impúdico.
|